Cada cosa al seu temps. Hi ha objectes que estant destinats a un moment evolutiu, quan són nadons, per exemple: el biberó o el xumet.
Com a equip de mestres us convidem a reflexionar sobre el seu ús.
Per què li donem ?
(perquè el demana , plora, està enfadat, rondina, no el/la volem escoltar, s'ha fet mal, ...)
En quins moments li donem?
Pensem que hi ha altres maneres?
Si volem ajudar a que els fills i les filles creixin i es FACIN GRANS els hi hem de donar la possibilitat de fer-ho! I no endarrerir, ni posar traves . DEIXAR D'ATORGAR EL ROL DE NADÓ QUAN Ja no els hi toca per edat.
I ja no només per això, sinò que el seu mal ús (en un a edat AVANÇADA; més de dos anys) pot comportar:
COM FER-HO?
Primer de tot, com a pare o mare, hem d'estar convençuts que ja no ho necessita i que si li donem li poden fer més mal que bé. (si com a persones adultes es transmet amb calma, com un progrés, com una millora, no com un problema, amb il·lusió, amb confiança...tot això ho transmentrem i serà més fàcil!)
En segon lloc parlar amb l'infant i explicar-li que ja és gran i que sinó les dents se li espatllen. S'explica i es pacta que ara endavant ja no es pot fer servir. Es pot llençar, guardar en una capsa, regalar-lo, donar-li als Reis Mags... però sigui el que sigui no hi ha volta enrera. Ha de ser definitiu. Per no causar confusió en les nostres explicacions.
L'infant pot ser que tot i ser explicat reivindiqui el seu retorn. És en aquest moment quan la persona adulta ha de demostrar seguretat i alegria en el procés . Tenir paciència en escoltar .
En poc temps acostuma a ser suficient. Si us encoratja penseu que a l'escola no el porten i que no el demanen MAI i estant la mar de bé! A casa també ho podeu aconequir! ÁNIMS!
Escribir comentario