ELS LÍMITS

Molt sovint ens trobem que les famílies no sabeu com posar límits.  

Us encoratgem a creure que posar límits és beneficiós perquè són necessaris. Els infants volen tenir clares les normes, volen saber que és el que es pot fer i el que no. Això els dóna seguretat. I a més a més, així tenen la certesa que la persona que els posa límits els està cuidant. 

COM FER-HO?

Per demanar un límit cal tenir-lo ben pensat, és a dir que no vingui determinat pel nostre estat d'ànim, o d'energia, pel temps, per si estem en un grup social o en solitud... 

Un cop les persones adultes tenen clar el límit és qüestió de comunicar-lo als infants sense dubtes. Són les primeres que aquell límit que demanen l'han de fer complir. I confiar que amb temps i paciència els infants aniran integrant aquells límits que els poden protegir de perills, per la seva salut, pel seu benestar.  

Els límits han de ser adequats a cada edat.  L'infant els ha de comprendre. Per tant, clars i concisos. I han de ser constants, no es poden anar variant, perquè sinó es crea confusió.  (És evident, que en alguna ocasió pot ser que calgui variar-los, però no com a una cosa habitual). Hi ha límits que no es poden argumentar amb mil i una explicacions són un PROU i ja està, i no per això cal tenir sentiments de dictadors/es o sentiments de culpabilitat. És un aprenentatge bàsic per comprendre que a la vida hi ha limitacions. 

Us convidem a llegir un parell de llibres molt interessants i amens. Entre pares i fills de l'autora Carme Thió. També el podeu trobar en castellà.